Entro al cinema ja avisada que estic davant d’una de les millors pel·lícules que es van poder veure al Festival de San Sebastián. Els meus ulls i orelles ja estan àvids de bon cinema i Wim Wenders me’l proporciona. Ens regala una «joia», el director alemany torna a Tòquio anys després de dirigir Tokio-Ga amb la millor ficció dels darrers anys.
Perfect Days segueix el dia a dia d’un home que neteja banys públics a la capital de l’imperi nipó i ho fa amb una dignitat i una estima per la seva feina admirables. El protagonista sembla que ha trobat l’equilibri interior fent que la rutina diària esdevingui un cant a la llibertat i a la felicitat dels petits detalls (com el de compartir un tres en ratlla amb un desconegut).
La magistral interpretació, avalada per un premi a Cannes, de Kôji Yakusho evita que el personatge de Hirayama caigui tant en aquest estereotip del japonès mirat pels ulls dels espectadors occidentals. La sensació que tens mentre segueixes el dia a dia d’aquest personatge és de serenor i te n’adones que tens un somriure constant als llavis. Tot i que Wenders capta la rutina de Hirayama mai ho fa des del mateix punt de vista, el director ho evita per no cansar a l’espectador i per mostrar que cada dia és diferent.
Aquesta pel·lícula, a més, ve acompanyada per una banda sonora espectacular i nostàlgica que on s’hi van combinant cançons de Lou Reed amb altres com «The house of rising sun». Feu-vos un favor i aneu al cinema! Seran uns diners molt ben invertits.
MON CERTAIN REGARD 
Senzillament sorprenent, genial.Amb un estil fresc i elegant, ens fas evident, sentir, allò que llisca vora la profunditat misteriosa de l’esbalç, allò que hi ha entre el que és real i l’irreal, entre la nostra vida i la que ens fa somiar el cinema.
Gràcies.
Me gustaMe gusta