«Criatura» es diu d’una persona gran que fa coses d’infant. Efectivament, aquesta és la premisa de la nova pel.lícula del grec Yorgos Lanthimos que li està reportant no pocs premis a la seva protagonista, Emma Stone. Stone està sublim en el seu paper radical de petita Frankenstein que vol descobrir món a base d’experiències. Aquesta bogeria de guió és una adaptació de la novel·la d’Alasdair Gray i conté diàlegs cínics, àcids i divertits que fa que en molts moments de la pel·lícula no puguis deixar de somriure.
Bella Baxter (Emma Stone) viu amb el seu creador en un món en blanc i negre que l’espectador identifica amb una presó. Ella vol volar i fa un viatge iniciàtic i d’alliberament personal i sexual mentre es va convertint en la dona que li pertoca per l’edat que té. Però la jove no vola sola, ho fa de la mà de diferents homes que la guien, l’acompanyen o la coarten en aquesta cerca d’experiències. Començant pel seu amant (Mark Ruffalo més còmic que mai) i acabant per altres subjectes masculins que intentaran lligar-la en molts moments del film. Però ella tornarà a les arrels per viure tal i com li surt del cor.
Lanthimos mostra aquest fàbula d’alliberament femení a través d’una òptica completament surrealista passada per un ull de peix o bé per transicions del blanc i negre al color. Cal destacar també l’escenografia i la banda sonora que et martelleja quan ho ha de fer i et reconforta cap al final del viatge de la Bella. I no ens oblidem del vestuari que ja seria la cirereta del pastís. És tant singular i cridaner que no ens imaginem la protagonista vestida de cap altra manera. Les mànigues abullonades ja tornen a ser tendència gràcies a Bella.
En definitiva, he vist una pel·lícula original, divertida i explicada d’una manera tant original i colorida que només us puc dir que l’aneu a veure i en tragueu les vostres conclusions que em podeu deixar en aquest post.